dimarts, 7 de gener de 2014

CAN FAINÉ o CAN CASALER

  Més coneguda com a Can Fainé, sobretot ara, pel seu restaurant.
  Tot i que en alguns llocs està classificada com una de les masies de Boades (per la seva proximitat), consta com a mas de la zona de Vallhonesta, tot i que no apareix en cap fogatge.
  Poca cosa trobareu del seu antic aspecte exterior perquè ha estat tota reformada.
  La façana s'obre al sud, té tres crugies; la central i la lateral dreta estan cobertes amb volta de mig punt de pedra. Eren els antics cellers que encara es conserven a la planta baixa i que tenen el sostre cobert amb volta de canó. Aquests cellers estaven comunicats amb les dues tines que encara hi ha a la part del darrera del mas.
  La volta principal té tres trams diferenciats, el primer amb un arc de mig punt al centre i al tercer marca un canvi d'alçada en la volta que, en aquest tram és més elevada.
  Les dues tines són circulars i folrades amb cairons. Una de les tines està dividida per la meitat amb un mur, possiblement per poder colar el vi a l'altra.
  En fer la reforma actual, van quedar al descobert unes lletres il·legibles a la llinda de la porta principal del mas.
  A la part exterior, al sud, on havia hagut els horts i prop del torrent del Rubió hi ha les restes d'una sínia que era moguda per un ruc. Encara resta l'eix central de ferro amb una roda engranada que transmetia l'energia i permetia extreure l'aigua del pou.

  
  Aquest mas havia estat Can Casaler o Can Casalet (com encara apareix en alguna cartografia) fins que l'any 1.710 la família dels actuals amos va comprar la finca i li va canviar el nom pel de Can Fainé.
  Segons informació de la propietària, el mas ja existia al 1.400 (però no hi ha documentació escrita).
  En els seus orígens era una petita casa d'uns 25 metres quadrats que va anar essent ampliada.
  La part més antiga es correspon al tram central del celler. A cada tram es pot observar un tipus d'obra diferent segons l'època en què es va construir.
  La casa es va ampliar en afegir les tines, que són característiques del segle XVII. Recordem la crescuda econòmica i social que en aquell moment va tenir Vallhonesta, després d'un munt d'anys de penúries per plagues i guerres.
  Al segle XVIII el mas es va convertir en posada per als traginers que feien el recorregut des de Manresa a Terrassa i Sabadell, i a l'inrevers.
  Comentar també que els pares de l'actual propietària tenien una botiga de queviures al  poble, Can Fainé. Era ubicada a la cruïlla entre els carrers Gran i Prim. Al cap d'uns anys, aquest establiment de queviures es va traspassar a la família Montcunill (procedent de Castellgalí) i es va conèixer com a Cal Conillet. Actualment és la joieria-rellotgeria Mominó.

  





 .


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada